Aquest és un plat típicament sicilià, tant típic que els anelletti em van arribar directament de Palerm. Gràcies Pasquale! Encara que siguin Barilla a Nàpols no se’n troben doncs el meu cosí els va portar a la meva mare que me’ls va portar a mi. Sí que han viatjat!
Aquí podeu fer servir tranquil·lament aquells fideus més grossos que s’utilitzen per fer fideus a la cassola. Tenen els mateix gruix. O uns macarrons de diàmetre petit.
Sent un plat tradicional existeixen milers de versions, amb carn com la meva, sense carn (trobo que s’assembla massa a la pasta amb albergínies a forn), ni ha qui posa ous durs al farcit, pernil…..
Aquesta és la meva.
Ingredients per a 6 persones i un motllo de 26 cm de diàmetre amb forat al mig
- 400 gr. de pasta
- 3 albergínies (com més llargues millor)
- ½ kg. de carn picada mixta de vedella i de porc
- 300 gr. de botifarra
- 1 ceba mitjana
- 50 gr. d’oli
- 100 gr. de vi negre
- 2 passate di pomodoro Mutti
- 200 gr. de pèsols (frescos o congelats)
- 150 gr. de mozzarella triturada, no la fresca (o meitat mozzarella i meitat formatge bola)
- mantega
- pa ratllat
- 70 gr. de parmesà ratllat
Si no teniu un motlle amb forat al mig podeu fer servir un motlle normal amb el mateix diàmetre i 500 gr. de pasta. La salsa és suficient.
Preparació
Comenceu amb les albergínies. Talleu-les per el sentit de la llargada i poseu-les en un colador amb una mica de sal amb un pes a sobre perquè vagin treien l’amargor i perquè no absorbeixin tant oli al moment de fregir-les.
Prepareu la salsa, un ragù de carn i botifarra ràpid.
Talleu la ceba a trossos no massa petits.
En una cassola alta escalfeu l’oli i afegiu-hi la ceba. Coeu per 3-4 minuts, remenant perquè tregui una mica d’aigua i afegiu-hi carn picada i la botifarra sense pell i esmicolada.
Coeu remenant fins que tota la carn hagi agafat color, afegiu el vi i deixeu que evapori. Quan el vi hagi evaporat, afegiu-hi el tomàquet.
Per netejar bé les ampolles i no llençar res, ompliu mitja ampolla amb aigua, sacsegeu-la, passeu l’aigua a l’altra ampolla, sacsegeu-la i afegiu aquesta aigua a la salsa. Ajusteu de sal i de pebre i que faci xup xup com a mínim 40 minuts. A flama baixa, remenant perquè si no s’enganxarà.
Ara les albergínies ja hauran tret tota l’amargor. Renteu-les, assequeu-les bé amb un drap i fregiu-les en abundant oli. Reserveu-les sobre un paper de cuina.
Pinteu el motlle amb mantega (o oli si preferiu) i després empolvoreu-lo amb el pa ratllat.
Cobriu el motlle amb les albergínies, que es sobreposin una mica, amb la part més estreta al forat i la més llarga a l’exterior. Com més llargues millor així sortiran una mica del motlle i no serà tant difícil que s’aguantin.
En una paella, coeu els pèsols amb una mica de mantega i un xic d’aigua. Ajusteu de sal.
Quan el ragù estigui fet, coeu la pasta exactament per la meitat del temps indicat pel fabricant. A mi deia 13 minuts, els he escorreguts després de 7 minuts.
Torneu-los a abocar a la olla de cocció i afegiu-hi ¾ del ragù, el parmesà i els pèsols amb tot el seu suquet. Remeneu bé.
Ompliu la meitat del motlle fent atenció que no es moguin les albergínies.
Feu una capa amb la mozzarella i acabeu de omplir el motlle amb la pasta. Compacteu bé.
Si les albergínies sobresurten del motlle plegueu-les cap a dins, com a tancar. Les que vaig fer servir jo eren massa curtes.
Completeu amb la salsa que queda i amb pa ratllat.
Escalfeu el forn a 180ª i coeu el timbal per 20 minuts, fins que es faci una crosta. Apagueu el forn i deixeu que el timbal reposi per 10 minuts, amb la porta del forn una mica oberta.
Doneu la volta al timbal amb l’ajuda de un plat i desemmotlleu-lo.
Et voilà.
Buon appetito.
Foto
Ja tenim el primer timbal! El de l’@arnaubirba. Té o no té una bona pinta?
I un més de l’Isabel Vergés. Aquesta vegada sense albergínies.
T'ha agradat? Comparteix-ho!
Comentaris 18
Impressionant recepta, però força laboriosa!
Bona!!
Author
sembla, però és molt fàcil
Osples, quina gana ! Aquest timbal, amb una amanida d’escarola, ceba i olives; un bon got de vi (tant se val el color) i, per acabar, un codonyat amb formatge. I un cafetó amb quatre gotes de licor. Ves si no ens ha de passar el fred ! No hi ha res com un plat de pasta per recuperar el to vital. Una abraçada.
Author
Gràcies Pere!
Ostres, quina bona pinta!! Lo probare aquest divendres que tinc un sopar, segur que les agradará! Gracies per les instruccions de pas a pas 🙂
Author
Gràcies a tu! Si tens temps envia’m una foto sisplau, la penjaré 🙂
Sensacional!!!!
La última vegada que vaig estar a Sicilia vaig provar la pasta ‘ncasciata que té una certa semblança amb el timbal i era boníssima. La proposaria com a futures receptes. M’encanta el blog!
Author
Hola Gabi, sí tinc la recepta de una senyora de Messina! La sogra de un company de feina del meu cosí que viu allà. 🙂 Està a la llista, la farè.
Gràcies pel comentari!
Avui lo he probat, de sabor ens va agradar mooolt, pero he tingut un petit “accident” intentant donar la volta al timbal (no lo havia compactat be i ha sortit la pasta per tot arreu), llavors no hi ha foto 🙁
Per cert, la meva mare en una recepta semblant on es fan servir alberginies fregides, per estalviar-se el temps de fregir-les una a una (que es un pal!) les posa totes esteses en una bandeja al forn amb oli i surten casi igual. Si alguna vegada vas mes curta de temps prova-ho!
Salut!!!
Author
llàstima! ho provaré això de les albergínies gràcies!
holaaaa, fa poc que estic per aqui, et vaig conèixer gràcies al Via lliure de Rac 1, avui he provat de fer aquest timbla i m’ha quedat boníssim!!! Les albergínies, com faig una mica de dieta jaja en comptes de fregides les he fet al microones per no gastar oli i crec que m’ha quedat prou bé, he fet foto però no se com enviar-te-la per aquí.
Ah! també vaig fer un altre dia uns macarrons amb coliflor que també vaig llegir…cada cap de setmana intento fer alguna cosa teva…
Gràcies!!!
MaRtaG.
Author
Hola Marta! Moltes gràcies a tu per seguir-me! Ara t’envio un mail així em podràs enviar les fotos. Em farà il·lusió penjar-les!
espero l’arrivada de dissabte per portar-lo a la practica.
hola!!!
acabamos de comernos tu receta del timbal. QUE BUENO!!!!
no te envio fotos porque no se como hacerlo, pero tengo que decirte quehe modificado tu formato pues solo somos 2 y lo he presentado en moldes individuales.
Gracias por tu tiempo
Pingback: On gastar pasta en pasta amb un 15% de descompte | La pasta per als catalans
Pingback: Roda de premsa i receptes dels timbalets variats | La pasta per als catalans