lapastaperalscatalans a La Brassa d’Or de Lleida

Com ha anat a parar lapastaperalscatalans a un restaurant de Lleida?

Va passar que el seu responsable de comunicació, el Norbert de Jundolabs, a través dels companys d’Antaviana, que també van guanyar el Premi Blocs en la seva categoria, es va assabentar del meu bloc i li va ensenyar a l’Oscar Ruiz, el xef de La Brassa d’Or.
Al xef li va agradar i van pensar en cuinar per tres setmanes tres receptes diferents del bloc. Em van demanar si ho podien fer (només faltaria! les receptes hi són perquè algú les cuini) i em van convidar a visitar el restaurant.

A mi que un xef professional cuinés unes receptes meves em va fer moltíssima il·lusió, moltíssima. I que els plats tinguin molt èxit encara més!

L’Oscar va fer el primer experiment la setmana abans que comences la col·laboració amb uns espaguetis al nero di seppia. I molt bé, una de trentena de racions.

La setmana passada va tocar als Tortiglioni amb salsitxa i cervesa i en van servir 200 plats!

Ahir va ser el primer dia dels Paccheri amb bacallà, 34 racions i la gent molt contenta.

Nosaltres hi vam anar dissabte i com a primera cosa vam visitar les cuines.

Ja ho sabeu jo no sóc una cuinera professional i la meva curiositat era veure com es cuinava tanta pasta per a tantes persones. Doncs resulta que fan lo que jo recomano sempre no fer, bullir la pasta i reservar-la.

Quan vaig veure aquella pasta al contenidor vaig pensar “Nhuooooooo! I ara com me’n surto! Això ha d’estar passadíssim!”
La vaig voler tastar. I no, la pasta era bastant més al dente de lo que havia de ser. La salsa també estava preparada i guardada al contenidor del costat.

I que bona!

Al moment de la comanda, saltegen la pasta amb la salsa en una paella força ampla per uns minuts, fins que la pasta acabi de coure i arribi al punt. La tècnica és semblant a aquella de la pasta al forn, on coem la pasta per la meitat del temps indicat dal fabricant i completem la cocció al forn.

I aquí amb l’Oscar. Ell i la seva dona Carmen son dues persones encantadores.

Ens van convidar a dinar. A part de la pasta que li ha quedat boníssima segon la meva modesta opinió, també lo altre estava molt bo.
Els cargols (en vaig menjar 6! tot un record per mi!), els calçots arrebossats, l’escalivada, l’amanida de ventresca de tonyina, els gelats de Sandro Desii (sorprenents!), tot bo.
I un detall per mi, Cargols a la llauna! de xocolata aquesta vegada i amb una llauna de veritat que a veure si un dia faré servir.

I per acabar un brindis, l’únic possible: La pasta per als catalans! Que hi haigo pasta per tots!

Moltes gràcies al Norbert i al Joan per la brillant idea.