No recordo si ja ho vaig dir: de pasta al forn ni ha mil variants.
Generalment com a salsa principal de la pasta al forn blanca tenim la beixamel. Per la vermella un ragù (una salsa de tomàquet amb carn), per exemple en la pasta al forn clàssica del diumenge (clàssica per els napolitans), o una salsa de tomàquet sense carn, per exemple en la pasta amb albergínies al forn.
Les salses fan que la pasta continuïs la cocció al forn mentre es gratina.
A vegades per lligar i coure la pasta es pot posar un got de llet amb un ou com en els timbals de carbassó o en els timbals de pernil dolç.
La de l’altre dia, la pasta amb botifarra i xampinyons portava una mica de nata. A vegades és suficient l’oli amb que es couen els altres ingredients i s’hi posa mozzarella, per exemple en aquesta pasta amb carxofes i cansalada viada al forn.
Important per les coccions al forn que la pasta s’escorri exactament després de la meitat del temps indicat dal fabricant.
En general la pasta al forn és molt practica perquè es pot preparar el dia abans, guardar-la a la nevera i posar-la al forn mitja hora abans de dinar/sopar.
“Cadascú porti una cosa! Tu pots fer pasta?” La pasta al forn és perfecta.
L’altre dia com em van dir que hi havia carn de segon plat vaig muntar aquesta pasta amb verdures i beixamel. Ah, la beixamel poca. No volem que la pasta nadi en la beixamel, ni que ofegui. Una mica de beixamel perquè la pasta quedi compacta i prou.
I ara anem per feina.
Ingredients per una safata de 30×20 (6-8 persones)
- 4 carbassons petits
- 100 gr. de porro
- 70 gr. de mantega
- ½ kg de xampinyons
- 100 gr. de mozzarella Copirineu
- 500 gr. de tortiglioni (també es diuen elicoidali) o penne rigate. Els rigatoni no, son massa grossos.
Per la beixamel
- ½ litre de llet
- 50 gr. de farina
- 25 gr. de mantega
- nou moscada
- sal
- pebre
Per gratinar
- parmesà ratllat
- pa ratllat
- mantega
Preparació
Talleu els carbassons en daus petits, fregiu-los en abundant oli calent i reserveu-los.
Talleu el porro en rodanxes primes.
En una paella sofregiu el porro amb la mantega. Quan sigui tendre afegiu-hi el xampinyons net i tallats a lamines i coeu una estoneta amb tapa i una estoneta sense tapa. Quan els xampinyons estiguin cuits, afegiu-hi els carbassons, ajusteu de sal i pebre, deixeu-los un parells de minuts més al foc, apagueu i reserveu.
Preparem la beixamel com de costum. En un cassó escalfeu la mantega hi afegiu-hi la farina a poc a poc, que no es facin grumolls. Afegiu la llet a poc a poc remenant contínuament. Ajusteu de sal i afegiu-hi la nou moscada.
Coeu la pasta exactament per la meitat del temps indicat dal fabricant.
En un bol o en la mateixa olla de cocció mescleu la pasta amb ¾ de la beixamel i amb les verdures, que s’amalgami bé.
Poseu la meitat de la pasta en una safata per el forn.
Cobriu la pasta amb la mozzarella. Aquesta vegada la vaig trobar al banc de la xarcuteria al super en barra (que surt més barata de aquella ja ratllada o en les barres més petites) i me la van tallar allà mateix.
Cobriu amb lo que queda de la pasta fent una mica de pressió perquè quedi ben compacta.
Cobriu tot amb la beixamel que queda.
A aquest punt jo vaig esperar que es refredés i la vaig posar a la nevera.
El dia següent la vaig cobrir amb una mica de parmesà ratllat, una mica de pa ratllat i una mica de mantega i cap al forn.
Coeu a 180º fins que es formi una crosta daurada. 20 minuts aproximadament. En la modalitat ventilat o amb calor a baix i a dalt, sense grill. Recordeu que la pasta s’ha de acabar de coure.
Si la pasta és per el dia mateix, o sigui la prepareu i va directament al forn, poseu-la al forn quan ja estigui a 180º. En canvi, si la safata surt de la nevera, poseu-la al forn quan estigui encara fred, que vagi agafant temperatura a poc a poc i calculeu 20 minuts a partir que la temperatura hagi arribat a 180º.
Buon appetito!
Fotos
La prima foto vostra per aquesta recepta és de l’Albert, del bloc Ets un tros de quòniam.
Aquí teniu l’entrada on parla de La pasta per als catalans.
T'ha agradat? Comparteix-ho!
Comentaris 15
Moltas gracias per les tebas receptes i tan entenadoras amb dones moltas ideas que m’ajudan molt.
Hola! M’acabo d’enamorar d’un plat de pasta… Crec que tens un bloc genial i les teues receptes fan molta enveja i molta salivera. No passarà una setmana que l’haurem provat.
Salut!!!
Author
Moltes gràcies a tu per seguir-me i pel comentari!
Author
🙂 Moltes gràcies Joan! Ja em diràs com ha quedat. I si m’envies una fotos em farà il·lusió.
Bon cap de setmana!
Tremendo!!! M’encanta la pasta al forn !!
Author
Gràcies Albert!
Hola Antonella, acabo de descobrir el teu blog. És una troballa fantàstica. A mi que m’agrada tant la pasta i la cuina italiana, amb aquelles olors i aquells gustos… A més, trobo que ho expliques molt bé i ho il·lustres amb fotos i tot. Moltes gràcies.
Author
Moltes gràcies a tu Pere per el comentari. Ens veiem per aquí!
Ciao Antonella! Avui per dinar he fet aquesta pasta i ha estat un èxit rotund, boníssim!! Ni m’ha donat temps de fer foto! La pròxima te l’envio. Moltes felicitats pel teu blog 🙂
Author
Gràcies Maria! Me n’alegro que t’hagi agradat!
Brutaaaal!!! Apoteòsic!!! Caralls quin plat de pasta més bo! El vaig fer amb uns carabassons de l’hort i uns xampinyons acabats de collir i va ser impresionant. Ara a casa ja no volem menjar res més…
Salut i gràcies!
Mai havia provat la pasta al forn, però aquest plat és boníssim! El vam fer fa uns dies la meva xicota i jo i va quedar per llepar-se’n els bigotis. Només vam fallar amb la capa de formatge del damunt, però va quedar igualment deliciós.
Mira, mira, amb foto i tot: http://3.bp.blogspot.com/-YwysQeNg7ao/UMSc6ALHZMI/AAAAAAAAAIg/wCUFd-TXsOc/s1600/pastaforn2.jpg
De fet, a la meva última entrada ja he recomanat a tothom que faci un cop d’ull al teu blog: http://etsuntrosdequoniam.blogspot.com.es/2012/12/calaix-de-sastre-1.html
Author
Quina bona pinta!
Puc afegir la foto al bloc?
Gràcies per la menció!
I tant, no cal ni que ho preguntis. Quan cuinem alguna altra cosa d’aquí també deixaré alguna foto.
Felicitats pel blog!
Author
Ja ho tens enllaçat!
Records