Aquesta setmana estic a Itàlia i avui el meu pare m’ha preparat el seu plat estrella: espaguetis amb tomàquets del piennolo.
Són tomàquets per penjar (d’aquí el nom) propis de l’àrea vesuviana. És un producte tan antic i típic que és representat fins i tot en el pessebre tradicional napolità.
Aquí podeu veure unes quantes fotos.
Les peculiaritats d’aquest tomàquet són l’alta consistència de la pell i l’alta concentració de sucres que fan que es pugui conservar per molt de temps sense que cap dels les seves qualitats organolèptiques s’alteri. Aquestes característiques tenen les seves arrels en el clima d’aquí i en els sòls d’origen volcànic.
És reconegut com un aliment tradicional de la regió de Campània i amb la definició Pomodorino del piennolo del Vesuvio és un producte DOP (denominació d’origen protegida) des del 2009.
A Catalunya no en trobo, ni a aquella famosa parada del Mercat de Santa Caterina on tenen moltíssimes varietats de tomàquets.
Faig servir tomàquets cirerols pera i el resultat és quasi igual i molt bo.
És la recepta més fàcil de totes, segona només amb al els espaguetis amb all i oli i aquest n’és un vídeo que vaig fer fa unes setmanes.
Buon appetito!
T'ha agradat? Comparteix-ho!
Comentaris 2
Quina enveja sana, Antonella! Spaguetis del pare! Gaudeix de l’estada! Avui també he publicat una recepta italiana al meu blog 😉 Focaccia!
Pingback: Pasta amb cigrons i espinacs #amorplatúnic | La pasta per als catalans