Coneixeu aquest format de pasta? La caccavella es diu. En napolità la caccavella és una olla. És un un tipus de pasta produïda pels artesans de la pasta de Gragnano.
Amb 50 grams per peça, 9 cm de diàmetre i 6 d’altura, la caccavella és la pasta més gran del món. I gràcies a la seva forma la caccavella és ideal per ser farcida en moltes maneres diferents. Generalment es serveix en una cassoleta de fang, una caccavella per cassola.
En podeu trobar a Il Mercato, Espai Gastronòmic. En venen en pacs de dues o en un paquet ideal per regalar amb quatre caccavelle i quatre cassoletes per a cuinar-les.
I encara una coseta més! Per qui compri el llibre La pasta per als catalans a la botiga Il Mercato, dues caccavelle de regal!
M’agrada força aquest format de pasta. No és per fer cada dia, però és molt divertit per una nit, un sopar, una cosa diferent.
Per la nit de Sant Juan érem 6 i en vaig fer de dues maneres, tres amb salsa de tomàquet, albergínies i mozzarella, de gust pràcticament igual a la pasta amb albergínies al forn, i tres farcides de carbassons, botifarra i mozzarella.
Ingredients
La quantitat per el farcit és orientativa. Me’n ha sobrat. Considereu una caccavella per persona.
Per tres caccavelle amb albergínies:
- 3 o 4 albergínies mitjanes/petites
- una llauna de tomàquet triturat de bona qualitat
- oli per fregir
- sal
- alfàbrega fresca
- 2 mozzarelles de 125g cadascuna
- all
Per tres caccavelle amb carbassons i botifarra:
- 4 carbassons mitjans/petits
- 200 g de botifarra sense pell i esmicolada
- oli per fregir
- sal
- alfàbrega fresca
- parmesà ratllat
Preparació
Comencem amb les albergínies. Talleu-les en daus no massa grans ni petits i poseu-les en un colador amb bastant sal i deixeu que treguin l’amargor. Una hora més o menys.
Després passeu-les per aigua i escorreu-les bé. Jo faig servir un passapuré.
Fregiu-les en abundant oli i reserveu-les sobre paper.
Prepareu una salsa de tomàquet amb poc oli. En una paella escalfeu un raig d’oli, afegiu-hi uns grans d’all sencers i pelats i abans que agafin color afegiu-hi el tomàquet. Ajusteu el punt de sal.
Quan s’hagi reduït una mica, afegiu-hi les albergínies fregides, alfàbrega fresca, coeu-ho per un parell de minuts més tot remenant, apagueu el foc i tapeu-ho.
Ara els carbassons:
Talleu-los a daus petitons i fregiu-los en abundant oli calent. Reserveu-los sobre paper de cuina.
Esmicoleu la botifarra
Escalfeu un raig d’oli en una paella i enrossiu-la. Quan estigui ben cuita, afegiu-hi els carbassons, el parmesà ratllat, remeneu-ho i ja ho teniu.
Coeu les caccavelle en abundant aigua amb sal. Penseu que la cocció d’aquesta pasta no s’acabarà al forn, només es quedarà uns minuts perquè la mozzarella es desfaci, doncs s’han de coure bé. I com no les podeu tastar (si en teniu de sobre doncs sí) feu cas a les indicacions dels fabricant. En el cas de aquestes de La Fabbrica della pasta, s’havien de coure 25 minuts. Sí senyors. Feu servir l’olla més gran que teniu que no es toquin i que no s’enganxin al fon de la olla. Jo en vaig fer tres a la vegada.
Quan estiguin fetes, trèieu-les amb una escumadora. Amb molta atenció, estaran plenes d’aigua no passa res. Poseu-les en un plat i sense cremar-vos les aneu buidant. Podeu aprofitar de la mateixa aigua per coure més caccavelle.
Poseu-les en la seva cassola o com he fet jo en una safata pel forn (però la cassola és més bonica i més practica a l’hora de servir-ho) i les ompliu bé.
Cobriu el farcit de albergínies o de carbassons amb bastant mozzarella, guarniu-ho amb unes fulles d’alfàbrega i cap al forn per 10 minuts. No més perquè si no quedaran dures. Només voleu que la mozzarella es desfaci.
Molt important! La mozzarella l’heu de tenir almenys un dia a la nevera, fora de la bossa, tancada en un taper. Si no deixarà anar massa aigua.
I aquí les teniu una vegada sortides del forn.
Si feu servir les cassoles individuals, per les d’albergínies podeu afegir una mica més de salsa de tomàquet al sobre i al voltant de la cassola.
Buon appetito!
T'ha agradat? Comparteix-ho!
Comentaris 7
Aquestes caccavella vindrien a ser supergalets, no? Ho haurem de provar!
Author
Això mateix!
Que bonics! Fins que no he vist que els bullies, no sabia si es podien menjar o només es feien servir com a plats 🙂
Hola Antonella:
felicitats per la recepta, no coneixia aquesta pasta.
També felicitats per el nou “look”, queda genial i dona un aspecte d’autèntica professional.
Records
Josep
Author
Moltes gràcies! Encara hi estic treballant, hi ha molts errors i coses que vull canviar.
Contenta que t’agradi.
Molts records
Author
eheh… sí que es mengen però han de coure molt! I si ho dic jo…
Pingback: Penne rigate amb carbassò, botifarra i crema de llet | La pasta per als catalans