L’amanida de pasta és una mica com la pizza o la paella: val el principi més hi poses més hi trobes i a cadascú li agrada la seva. Jo com sempre prefereixo les versions més senzilles, amb pocs ingredients. No m’agrada posar-li maionesa o altres salses, però això és tota una qüestió de gustos personals. A casa meva es feia així.
Ingredients per a 3 persones
- 200 gr. de farfalle (o fusilli)
- 200 gr. de mozzarella en boletes
- 60 gr. de olives negres i verds sense pinyons
- 250 gr. de cirerols o altres tomàquets petits
- 1 llauna petita de tonyina
- 15 fulles de alfàbrega
- oli
- pebre
Preparació
Talleu els tomàquets a trossets petits, les olives a rodanxes i trenqueu les fulles de alfàbrega amb les mans. Trinxeu la tonyina amb una forquilla i poseu tot en un bol. Ajusteu de sal. Si heu escollit tonyina amb oli, podeu aprofitar o no de l’oli de la tonyina segon el vostre gust. Barregeu tot. Si no aprofiteu de l’oli de la tonyina, afegiu-hi un raig d’oli.
Aboqueu la pasta al bol, adjusteu de pebre, més oli i barregeu bé. Deixeu reposar per mitja hora abans de servir. Per últim incorporeu-hi la mozzarella.
Observacions
Tampoc per les amanides val allò de bullir i reservar la pasta. Millor tenir tot els ingredients preparats i barrejats i afegir-hi la pasta recent escorreguda.
Si no trobeu la mozzarella en boletes i voleu fer servir la bola de mozzarella normal us aconsello, tingut en compte la pobra qualitat de la mozzarella d’importació, de deixar la bola fora de la nevera sense aigua per un parell d’hores abans de afegir-la a l’amanida. En aquesta manera es tornarà més solida, es podrà tallar millor i no deixarà aigua a l’amanida.
També podeu substituir la mozzarella amb qualsevol formatge que us agradi.
T'ha agradat? Comparteix-ho!
Comentaris 12
M’agrada, jo no li acostumo a posar maionesa tampoc i el que faig és posar-li una miqueeeeeeeta de suc de llimona o una miqueta de mostassa a la antiga per a donar un matís àcid 🙂
Author
llimona, ho he de provar!
Pingback: Pasta amb crema de pebrots a la Cuina de Carbó | La pasta per als catalans
Jo en comptes de utilizar la tonyina en llauna, me la preparo jo. Agafar un tros de tonyina, fresc o congelat, i millor si és ventresca, i cóure-la al vapor uns minuts. Aboquar-la en un pot de vidre i cobrir-la amb oli d’oliva. Deixeu-la marinar un parell d’hores. Es guarda molt bé a la nevera fins un parell de setmanes. Es boníssima, i més sana, docns jo no li posso sal.
Author
Gràcies Paulina, com en trobi provaé a fer-ne jo tambè!
Doncs jo la faig amb: pinya en el seu suc i ja tallada atrozos, gambes saltades amb all i julivert, palets de cranc,
olives verdes farcides.
la amaniment amb oli d’oliva, una mica de vinagre balsàmic, una mica de pebre recent mòlt.
Ah !! i la pasta de colors
Author
foto! 🙂
Fa molt bona cara,la probare
Jo també la faig amb pinya, kiwi o altres fruites i a vegades també hi poso bastonets de surimi tallats a rodanxes. La meva avia hi posava un ou dur a trossets. Amb mozzarella no l’he tastat però amb formatge frec sí.
Author
L’amanida ho admet tot…
Moltes gràcies pel comentari! Envian’s una foto de la teva amanida 🙂
Es fantàstic porto temps cuinant-la i no he provat cosa millor mersi de tot cor?
Author
Merci!!!