Dedicada al Dr. Dukan
Voglio cannelloni per me, sì per me
Un pochino te ne darò, sì per te
Triste la tua dieta, quasi tutto esclude
Quanti sacrifici!
Dopo moscardini per me, sì per me
No! per lei, davvero, che lei proprio non può!
Forse può andar bene una carota
Ed un po’ di riso in bianco
Ma rigorosamente senza burro e senza sale
Ora un po’ di torta per me, sì per me
A lei porti un tazzon di carcadè
Triste la tua dieta al ristorante
Mentre mangio come un elefante
E tu fai finta di niente
Triste la tua dieta.
Quanti benefici però!
Porti pure due caffè, quello sì
Ne può bere amari fin che vuoi
Per mandar giù la carota e il riso
Quello senza burro e senza sale
E senza un poco di allegria…
Triste la tua dieta al ristorante
Mentre mangio come un elefante
E tu fai finta di niente
Senza un poco di allegria
Quella, dopo, a casa mia…
T'ha agradat? Comparteix-ho!
Comentaris 4
Caríssima Antonella, no li facis més propaganda al Dr. Dukan. Ja que hi som, es poden fer uns canelons amb molt poc greix i molts pocs glúcids raonablement bons. Els obesos en vies de deixar de ser-ho també podem menjar amb una certa decència…
(El Dr. no ha inventat res ni va tan errat, però em sembla que
ha lesionat greument el negoci de molts, i per això en diuen tantes barbaritats)
Author
No és propaganda, és un atac directe. El que proposa el doctor aquest, si ho és de doctor, no pot ser bo per la salut. És un post irònic.
Personalment peso menys ara que menjo pasta quasi cada dia al migdia que no pas quan seguia aquestes dietes on pa i pasta son l’enemic.
Quan feies “aquestes dietes” també et passaves 26h al dia empaitant a lo Ramon?
El Dr. aquest ha empaquetat en forma de dieta miracle uns principis coneguts i molt utilitzats, i ha lesionat el negoci de molts. Probablement per això el critiquen amb tanta violència. Naturalment, tot s’ha de seguir amb seny i control. La dieta de la Carmen Machi també és letal, si no vas amb compte, i ningú se’n queixa.
Posats a parlar del Dr. Dukan i les seves dietes, un parell de puntualitzacions: les tres persones que conec que han seguit la seva dieta han recuperat amb escreix el pes perdut. Sí, ja ho sé, això passa amb qualsevol dieta: tornes a fer de les teves i ja has begut oli! I l’altra és que, segons alguns endocrins, si es tracta de perdre moltíssim pes, l’etapa estrictament proteínica s’allarga molt i força sovint hi ha persones amb carències vitamíniques i conseqüències nefastes a nivells hormonals.
No parlo personalment, perquè el sol fet d’haver de menjar exclusivament proteïnes (no hidrats de carboni, no verdures, no fruites, no greixos), em fa venir basques. Si només fóssim capaços de posar una mica de seny a taula i no apaivagar l’ansietat a cop de forquilla, amb una dieta mediterrània on hi ha lloc per a tot una mica, possiblement no tindríem problemes de sobrepès.