Pasta artesanal, eslògan estúpid i hipòcrita?

Aquest article d’en Stefano Bonilli, autor del bloc paperogiallo.net, neix d’una critica feta al terme pasta artesanal del xef italià Gennaro Esposito. Ho he trobat molt interessant i li he demanat si el podia resumir per a vosaltres.

“L’Adele en primer pla i l’Anna treballen les tagliatelle amb un agulla de fer mitja i les transformen en fusilli. L’Adele, la més experta, produeix 80 kg. di fusilli al dia, l’Anna, que fa menys temps que hi treballa, produeix 60 kg. di fusilli al dia. Es tracta de la fabrica de pasta Gentile, al centre de Gragnano i la foto va ser feta durant una visita a les fàbriques de la ciutat”.

Resulta que el Gennaro Esposito, un dels xefs italians entre els més reconeguts, en una entrevista diu que “ens hem de preocupar quan en un paquet de pasta llegim coses de fantasia escrites només per a donar una mica de romanticisme al producte. Pasta artesanal és un eslògan estúpid i hipòcrita perquè avui en dia cap persona toca amb les mans la pasta durant la producció. Però això és veritat? Un bon xef ha de prendre aquesta posició només perquè el seu sponsor és la pasta De Cecco? És veritat o mite la producció artesanal de la pasta?”

Cap mite senyores i senyors, la pasta artesanal existeix i es produeix entre altres llocs a Gragnano, Città della pasta on la setmana passada van organitzar la trobada ‘a Pasta. Una trobada de dos dies amb classes, entrevistes i sopars per celebrar la pasta artesanal italiana. On hi havia ser jo, i que em vaig perdre perquè m’ho vaig montar malament.

Aquest és un vídeo del primer dia de la trobada ‘a Pasta on podeu veure també l’Adele i l’Anna fent fusilli.

I un altre vídeo amb el sopar del segon dia de la trobada a’ Pasta on van cuinar entre altres alguns dels millors xefs de la Campania. Si teniu curiositat, la cançó de fon és Una notte a Napoli dels Pink Martini

Us recordo que a la categoria Recomanacions > Botigues del bloc podeu trobar les botigues que he visitat fins ara i que venen pasta artesanal di Gragnano.

Gràcies a Gazzetta Gastronomica i a Paperogiallo.net per l’autorització per fer servir el seu contingut i la seva foto.