Es podria dir que la salsa de tomàquet és la base de la cuina italiana? Jo diria que sí.
La primera vegada que els espaguetis amb salsa de tomàquet apareixen en un llibre era el 1837 “Cucina teòrica-pratica … e finalmente una cucina casareccia in dialetto napoletano con altra lista analoga composta dal signor Ippolito Cavalcanti”.
L’he buscat, per qui li interessi, a pagina 365 Vermicielli co le pommadoro.
La passata di pomodoro, generalment en ampolla, és una de les conserves més preparades sobretot al sud d’Itàlia.
Els tomàquets és netegen, es parteixen per la meitat, es treuen les llavors, es posen en una olla molt gran i es deixen coure a flama fluixa i amb tapa fins quan no siguin completament desfets. Després es passen per el passapuré i es tornen a posar al foc fins quan no tinguin la densitat desitjada (que és molt semblant a aquella del tomàquet fregit però no tenen res a veure i absolutament no es pot fer servir el tomàquet fregit en lloc de la passata, per favor tingueu pietat). Quan estigui feta es posa en ampolles o en pots esterilitzats amb una fulla d’alfàbrega, pots i ampolles que hauran de bullir per 30 minuts en abundant aigua perquè facin el buit. No s’hi posa oli, ni durant la cocció, ni als pots.
El resultat és una salsa de tomàquet espessa, mig cuita, que es fa servir quan desitgem una salsa de tomàquet una mica més densa. És fonamental en el Ragù per exemple, les penne all’arrabbiata es fan preferiblement amb la passata, a mi m’agrada posar-ne a la salsa de la parmigiana o es fa servir per la salsa bàsica, all, oli, passata i alfàbrega.
Per a nosaltres italians la pasta con la salsa és això, pasta amb salsa de tomàquet feta amb la passata.
Quines marques trobem aquí: al Cabrabo tenen la marca Mutti. És bona, la meva mare també gasta aquesta marca a Itàlia, i si la fa servir la mamma…!
En les botigues de productes italians trobareu més varietat. En una al poble del costat vaig trobar la passata Torrente, encara no l’he provada. En general llegiu els ingredients. Ha de ser tomàquet i prou.
El tomàquet triturat es només això, tomàquet triturat amb pells i llavors, sense alguna cocció.
El faig servir per salses de tomàquets més fluixes o per la pizza.
De totes les que he provat m’agraden Cidacos i Orlando. Mutti triturat no, massa llavors. Les altres o massa liquides o massa salades.
Tomàquets sencer en llauna prefereixo evitar si puc, massa aigua i poca polpa. A l’estiu faig servir els tomàquets pera ratllats o, més aviat a l’hivern, els pots de tomàquet que em fa la meva sogra, bons, naturals i gratuïts! Gràcies Mª Dolors!
I el tomàquet concentrat? Es fa assecant al sol per dies la passata di pomodoro fins quan queda una pasta molt espessa i obscura que es conserva en pots (diria que la casolana va coberta amb oli d’oliva).
Se’n troba en tubs en algun supermercats o en les botigues de productes italians. Aquí encara una vegada he trovat la marca Mutti.
Es fa servir per aquells preparats que només necessiten una petita de quantitat de tomàquet o per enriquir el gust del tomàquet. Basic per el Ragù, jo en poso també en la pasta amb llenties o en la pasta amb mongetes.
Ara, jo no sóc molt de anar per supermercats, a prop només tinc un Condis i un Caprabo i cada vegada que he de anar a comprar m’avorreixo a mort.
Si sabeu en quin supermercats o botigues es poden trobar aquestes marques i em deixeu un comentari actualitzaré aquest post amb les informacions que em doneu. Gràcies!
T'ha agradat? Comparteix-ho!
Comentaris 30
Pingback: Sa Altesa Reial la Parmigiana di melanzane | La pasta per als catalans
Pingback: Penne all’arrabbiata (enfadades) | La pasta per als catalans
Pingback: Ragù napolità | La pasta per als catalans
Una bona recopil.lació de recursos, això sí, fer servir el tomàquet fregit de pot per a la pasta…. mai!! 😀
Bona recopilació. La tindrem en compte!!
petonets
Oh, Antonella, moltes gràcies, per aquest magnífic post sobre com fer la salsa passata de tomàquet. Quan torni a Barcelona miraré on en puc trobar (no sóc gaire de súpers, jo, tampoc). A Gràcia hi ha algunes botigues de productes italians. I, si no, trobo que fer-ne tampoc no és tan difícil, nomes calen tomàquets bons i temps.
Gràcies Antonella per la lliçó magistral, fa temps que hi donava voltes.
Des que vaig veure que recomanaves la Passata Mutti en un post anterior, ara sempre en tinc a l’armari.
Jo la compro al Bonpreu, sempre en tenen.
També hi tenen concentrat de la marca Cidacos.
Ciao!
Hola, guapa! com sempre, l’has clavada. Calia que algú ens expliqués la diferència entre passata i tomàquet fregit. Heus aquí que de jove el que jo feia – per ignorància – era la passata doncs no posava oli al tomàquet tot i que, curiosament, l’anomenava tomàquet “fregit”, ha, ha!
Per als qui si van al súper, comentar que al Mercadona hi ha concentrat de tomàquet de marca pròpia.
Per a mi, el millor tomàquet triturat és el del Lidl. Els altres els trobo artificials o massa salats. De qualsevol manera, algú amb fonaments em va dir que era preferible comprar tomàquet sencer doncs, aparentment, al triturat “hi ha de tot”. Així doncs, si no tinc tomàquet fresc el compro sencer, en doble quantitat, és clar.
Gràcies novament
Author
amen!
Author
Gràcies!
Author
Això mateix, temps… 🙂
Author
Concentrat Cidacos, s’ha de probar! Gràcies
ciaociao
Author
Gràcies a tu Mat, en això que és millor comprar el sencer i triturar-lo no hi havia pensat mai. Veus sempre s’aprenen coses. Com tingui un moment actualitzaré el post. Gràcies i records
Des que un amic italià em va recomanar Mutti no en faig servir una altra. Buonissima!!!
Pingback: Pasta amb botifarra i ceps | La pasta per als catalans
Pingback: Lumache alle lumache (cargols amb cargols). Busco voluntaris! | La pasta per als catalans
Ciao Antonella!
Et puc recomenar , Fioridinapoli.com (estan a cerdanyola i son clients d’on treballo)
Author
Moltes gràcies Christian, com tinguis temps hi aniré!
Pingback: Timbal de anelletti siciliani en crosta de albergínies | La pasta per als catalans
Molt bon article. Felicitats! Un temps: Quant temps ha de coure la passatta Mutti que venen al super?
Author
Gràcies!
Depèn de quan fluida vols que sigui la salsa. Un quart d’hora com a mínim i a partir de aquí tu mateix.
Records!
Pingback: Pasta alla cardinale | La pasta per als catalans
Pingback: On gastar pasta en pasta amb un 15% de descompte | La pasta per als catalans
Pingback: Penne rigate amb salsitxes i ceps | La pasta per als catalans
Pingback: Espaguetis amb mandonguilles | La pasta per als catalans
Pingback: Visita a “Il Mercato” Espai gastronòmic | La pasta per als catalans
Pingback: Supermercat del Món | La pasta per als catalans
Pingback: B.H.G.Supermercat del Món-Barcelona – Ferran Sala Casasampere
Pingback: Spaghetti amb sobrassada, olives i tàperes | La pasta per als catalans
Cidacos concertat a Bon Preu Esclat