Ja ho he dit una vegada, la meva catalanitat arriba fins als cargols.
– Però que no en mengeu a Itàlia?
– Sí, es mengen
– Que ets vegetariana potser?
– Jo? no. No tinc suficient força de voluntat per ser-ho.
– Et fa cosa matar-los?
– Bueno….
– Vaaaa! I les cloïsses que tant t’agraden? També son vives quan les compres eh?
– Ja ho se… però no es mouen, no treuen el capet, no et caminen per la ma… puc fingir (amb tota la covardia) que estiguin ja mortes quan les cuino.
Per dir tota, tota la veritat, els cargols gastronomicament no em diuen res. Els he tastat i mira tu… non mi sconfiferano diria en italià, no em fan el pes.
Però perquè hauria de privar els amants del tema de la joia de un plat de pasta amb cargols?
De aquí l’idea de un post fet en col·laboració: jo us passo la recepta, vosaltres la proveu i l’anem perfeccionant junts. “jo hi posaria més o menys tomàquets”, ” jo més o menys cargols”, “a mi m’ha sortit bé tal com està explicada”, “a mi m’ha fet fàstic”, etcètera.
Que us sembla? Bona idea? Sí? No?
Busco voluntaris!
La recepta l’he agafada del llibre The Geometry of Pasta, jo el tinc traduït a l’italià, un recull de més de 100 receptes tradicionals italianes. Molt ben fet. Mai hauria dit que l’autor fos angles.
Els formats de pasta a Itàlia son més de 300, cadascú amb la seva historia, els seus anècdotes per explicar, la seva afinitat amb els altres aliments. Cada format s’ha evolucionat juntament als sabors dels ingredients locals, creant així combinacions perfectes entre una forma la salsa que millor l’acompanya
Encara no he provat cap recepta del llibre, aquesta serà la primera.
El format de pasta ideal serien uns galets petits, que a Itàlia es diuen lumache, cargols. Encara que sigui menys divertit, podeu fer servir qualsevol format de pasta curta.
Ingredients per a 4 persones
- 360 gr. de pasta
- 1 ceba mitjana vermella
- 3 alls
- 5 cullerades de julivert picat
- 6 cullerades d’oli
- 350 gr. de cargols ja cuits i sense closca (ja sabeu vosaltres quines son totes aquelles operacions que s’han de fer abans de coure els cargols, si m’ho expliqueu l’afegeixo)
- 800 gr. de passata de tomàquets
- 125 ml. de vi blanc
- julivert i menta picats
- sal
- 4 cullerades de pa ratllat
- 4 cullerades de pecorino o parmesà
Preparació
Talleu la ceba i l’all a trossets molt petits i poseu-los a sofregir amb l’oli i amb la meitat del julivert picat en una olla ampla per 10 minuts. Afegiu-hi els cargols ja cuits i coeu per un parells de minuts, remenant. Afegiu-hi la passata i el vi. Coeu per 45 minuts. Ajusteu de sal.
Mentrestant en una paella torreu el pa ratllat amb dues culleretes d’oli. Deixeu que es refredi i afegiu-hi el parmesà ratllat. Remeneu bé i reserveu.
Coeu la pasta en abundant aigua salada. Abans que la pasta estigui feta, si la salsa s’ha refredat escalfeu-la.
Un minut abans del temps indicat al paquet, escorreu la pasta i torneu-la a posar a l’olla de cocció. Afegiu-hi la meitat de la salsa de cargols, l’alfàbrega i la menta picades i remeneu.
Emplateu i completeu amb un cullerot de salsa, una mica del julivert que queda i el compost de pa ratllat i parmesà.
Buon appetito!
(El primer canvi que jo faria és eliminar alfàbrega i menta, ja direu.)
Espero comentaris i fotos! Gràcies!
Actualització
Ja tenim la primera voluntària que s’ha atrevit amb la pasta amb cargols, la Fina Solé!
Ens diu als comentaris:
Els he provat, estan de por, boniiiiiiiiiiiiiiisiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiima!
No vaig trobar al poble la salsa Passata, però vaig substituir-la per salsa de tomàquet amb alfàbrega, que tampoc n’hi havia de fresca (Vilafranca és un poble de mala mort) però el gustet i l’aroma de l’herbeta estava de por.
[…] realment estava molt bo, la menta li donava un aroma especial i llàstima de no tenir l’altra fresca (es nota que m’agraden les espècies i demàs, oi? jajaja) Gràcies per la recepta!
I la foto del plat acabat.
Fina, moltíssimes gràcies!
Doncs tenia raó en publicar la recepta. Per els amants dels cargols ha tingut èxit!
Ningú més s’atreveix ara que és cert que queden molt bons??
T'ha agradat? Comparteix-ho!
Comentaris 20
Jo treuría l’alfàbrega i la menta i al seu lloc possaría una mica de caiena. Qué et sembla?
Petons.
Quina idea més divertida, però malauradament no m’hi apuntaré, amb els cargols ens passa exactament el mateix… :S
Author
Llàstima! 🙂
Author
Sí, una mica de picant no estaria malament, s’hauria de provar però. T’atreveixes? 🙂
Es veu que encara no has tastat la recepta anoienca (amb cargols vinyala, d’aspecte i gust molt més fi que no pas el bover) de cargols llepats de la meva iaia: sofregit de força ceba i tomàquet, una miqueta de pebre, fulles de menta, anis i una bona picada de alls, pinyons, avellanes i ametlles. El SUMMUM.
Author
Si me’ls preparen jo me’ls menjo!!!
Eppssss… M’encanta la idea. Faré la recepta i et comentaré!!
Per cert, els cargols: a casa els posem en una cargolera (pot de fang amb forats prou petits per que no passi la closca, o en una bossa de xarxa) en dejú. Però un dejú relatiu, els hi anem donant farina. Això fa que es netegin millor de dins. Els deixem amb farina durant una setmana a molt llarg). Un cop passada aquesta setmana els passem per aigua i els tirem a l’aigua bullint, generalment amb alguna fulla de llorer i algun gra d’all.
Hi han cargoleres? A on les vénen? Com són, potser còniques?
A mi els cargols no se’m fan amb la pasta. Però potser amb aquests fideus extra grossos i llargs, el nom dels quals ara no em vé al cap, i amb força safrà o colorant que els torni ben grocs i poca cosa més (potser all, cansalada rostida ben petita i prima, o també hi podria ser pernil, una mica miqueta de ceba i alfàbrega). No sé, em sembla que estic pixant fora de test.
Author
He trovat això: http://www.botigamontsonis.com/cat-l25-m30-t59-v0
Què maques que són! Gràcies Antonella, Déu t’ho pagui!
Jo serviria la pasta per una banda i els cargols en un altre. Es que no m’agraden !!!!!!
….no trobo que lliguen massa però.
Els cargols són una de les meves passions gastronòmiques, la recepta la trovo deliciosa, ara, la faré amb els cargols amb la closca inclosa, el treure’ls és tan plaent que sols penso fer aquest canvi. Per cert, a casa i a alguns llocs del Penedès, als galets de totes mides, els amenem “tiburons”
Author
Sisi, havia sentit dir tiburons. Si la proves i em dius com ha quedat t’ho agrairia moltíssim! Tinc molta curiositat de saber com és.
Gràcies i records!
No trigaré gaire, dissabte compraré els cargols i el Parmesà al Mercadona (els cargols sols han de coure 5 min.) i com a molt tart la semana vinent. Ja t’avisaré.
Els he probat, estan de por, boniiiiiiiiiiiiiiisiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiima!
No vaig trobas al poble la salsa Passata, però vaig sustituir-la per salsa de tomàquet amb alfabrega, que tampoc n’hi havia de fresca (Vilafranca és un póble de mala mort) però el gustet i l’aroma de l’herbeta estaba de por.
I l’altre cambi va ser posar els cargols al damunt, amb closca inclosa, quan sàpiga com pujar imàtges el tinc 2 fotos del plat, realment estaba molt bo, la menta li donaba un aroma especial i llàstima de no tenir l’altre fresca (es nota que m’agraden les espècies i demàs, oi? jajaja) Gràcies per la recepta!
Author
AAAAHHHH! Finalment algú s’ha atrevit! Gràcies!!! les fotos me le pots enviar al mail meu personal i jo les pujo! Puc posar el teu comentari a dins de l’entrada del bloc i al FB?
Gràcies!
Pingback: - La pasta per als catalans
Pingback: Alimentaria 2014 | La pasta per als catalans