Gnocchetti a l’Ermengol Amill

L’estiu passat vaig llegir Lliures o morts, del David de Montserrat i del Jaume Clotet.
De fet el llibre el vaig comprar al maig, quan vaig conèixer els autors a Tàrrega, però és un llibre que es llegeix d’un cop, no pots parar, i havia de tindre temps a disposició.

El llibre m’ha encantat. I a més, sobretot a mi que sóc de fora, m’ha ajudat a entendre la vostra historia, el que realment va passar aquí. El recomano a tot-hom.

Doncs fa un parell de setmanes en David es posa en contacte amb mi:
– Hola, que tal, com estàs, t’estava escoltant a la ràdio, hem de fer un plat de pasta a l’Ermengoll Amill.

Ell, en David, ho explica millor

Un dia escoltava a la ràdio l’Antonella Speranza, una napolitana catalana, que parlava de cuina. […] L’escoltava justament mentre menjava pasta. Concretament uns gnocchetti. L’Antonella és lectora de “Lliures o morts” i els gnocchetti o gnocchi secs – no confondre amb els de patata – tenen forma de corn marí com el que feien servir els miquelets fusellers de muntanya d’Ermengol Amill, el protagonista de la novel·la, per comunicar-se per les faldes de les carenes. I si tenim en compte que l’Antonella és de Napoli! i l’Amill va morir essent governador del castell de Crotone al Regne de Nàpols doncs pam!, ja ho teníem: havia arribat el moment de fer uns “Gnocchetti a l’Ermengol Amill” amb la col·laboració de l’Antonella.

I continua al blog de Lliures o morts on podeu trobar tota l’explicació del perquè dels ingredients d’aquest plat.
I jo encantada de participar. El meu petit granet de blat per el tricentenari!

Ingredients per a una persona

• 80 g de gnocchetti
• 50 g de formatge de cabra
• 10 olives d’Aragò
• pebre negre

Preparació

Mentre bulliu la pasta, foneu el formatge de cabra en una cassoleta amb un parell de cullerades d’aigua de cocció de la pasta i afegiu-hi les olives sense pinyol. Com arrenqui el bull apagueu el foc.

Quan la pasta estigui al dente, guardeu un cullerot d’aigua de cocció que podria servir si la salsa queda massa seca, escorreu la pasta i aboqueu-la a la cassola amb el formatge.
Remeneu-ho, emplateu-ho i serviu amb abundant pebre negre.
Molt bo. Un plat molt simple però amb caràcter.

I com diu en David, bon profit i Donec Perficiam