M’he passat tota la temporada sopant pizza les nits que hi havia el Barça a la tele.
És que nosaltres a Nàpols som supersticiosos. Jo no eh!, però si preparo la pizza per uns quants partits i el Barça guanya i la nit que no en fai el Barça perd, no hi crec eh! però si ha Barça a la tele hi ha pizza per sopar.
He de dir que a Nàpols hi ha molta poca gent que prepara la massa per la pizza a casa. Primer perquè tenim pizzeries cada 50 metres i demanar 3 pizzes i 3 cerveses a casa vol dir esperar màxim 20 minuts i gastar 2,50€ per una Margherita, la pizza més senzilla. També perquè si vols fer una pizza una mica diferent a la teva manera, te’n vas a la pizzeria i et compres la massa ja feta. No sabria dir ara quan val 1kg de massa però si teniu curiositat m’informaré (ja ho sé, 2€/kg).
Aquí les coses son diferents, així que m’he espavilat. El procediment amb la maquina és super-ràpid, a mà una mica menys però no és res de l’altre mon.
Ingredients
- 350 gr. d’aigua
- 50 gr. d’oli
- 12 gr. de llevat fresc (Levital, es troba al Caprabo, Mercadona, Bon Preu)
- 550 gr. de farina
- 1 cullereta de sal
Preparació amb la Termomix
Poseu l’aigua i l’oli al vas i programeu 30 segons, 37º, vel 1
Afegiu-hi el llevat, 5 segons, vel 4
Afegiu-hi la farina, la sal i programeu 1 minut vel Espiga.
Preparació a mà
Mescleu la farina amb la sal i el sucre i poseu-la en un bol molt ample.
Escalfeu l’aigua i feu dissoldre el llevat.
Aneu afegint l’aigua amb el llevat a poc a poc a la farina i barregeu amb una cullera de fusta. Quan tota l’aigua s’hagi absorbit, continueu amassant amb les mans. Afegiu-hi l’oli i continueu fins que s’hagi absorbit del tot.
La massa ha de pujar per dues hores en un lloc sense corrents d’aire, idealment a una temperatura de 23º.
Jo la poso en un tàper tancat, puja de meravella.
Aquesta és la meva massa abans.
I aquesta la massa després.
Ara que tenim la massa anem per pizzes.
Els ingredients basics, tomàquet i mozzarella. Per el tomàquet faig servir pots de tomàquet triturat. N’he provat un de la marca Mutti, especial per a pizzes, en tenen al Caprabo, que és tomàquet amb aromes de all, ceba, orenga i alfàbrega. Està força bé i dona un gust una mica diferent a la pizza. Per la mozzarella normalment utilitzo la Copirineo per a pizzes. Ara se’n troba de sencera, en lloc de la triturada. Millor, i aguanta més temps a la nevera. No m’agrada posar-hi mozzarella fresca en bosses perquè una vegada al forn es desfà, es torna aigua i a la pizza no queda res.
Les pizzes a mi m’agraden senzilles, a Nàpols sempre demano Margherita amb tomàquet mozzarella i alfàbrega.
Però la pizza casolana és una de aquelles coses que cadascú es fa a la seva manera.
La meva versió simple de casa és amb salsa de tomàquet, mozzarella, pernil dolç i xampinyons.
Però en tinc unes quantes que potser no heu provat mai.
Pizza de carxofes
Aquesta pizza és prepara en una manera una mica especial.
Ingredients
- 1 massa
- 4-5 carxofes (depèn de la mida que voleu donar-li)
- mozzarella
- picada all i julivert
- oli
- sal
- 1 safata pel forn
- paper forn
Preparació
Talleu les carxofes a lamines i poseu-les en aigua amb una mica de llimona perquè no es tornin fosques (hi ha qui posa farina a l’aigua o julivert).
Poseu el paper forn al la safata. Poseu-hi les carxofes una al costat de l’altra, no massa escorregudes, que no es sobreposin massa. Afegiu-hi la picada d’all i julivert (no massa), una mica de sal, un raig abundant d’oli, la mozzarella i cobriu tot amb la massa de la pizza. Fiqueu els costats de la massa bé a sota, com per tancar-ho tot. Poseu al forn a 200º fins quan la massa no us sembli cuita. Una vegada ho estigui, capgireu la safata i tindreu la pizza amb les carxofes al damunt. Les carxofes s’hauran cuit amb la seva mateixa aigua.
També tenim la escarola de aquí, però li diem scarola riccia (arrissada).
Pizza fregida
Tot un clàssic de la cuina napolitana, la pizza fregida!
Aquestes pizzes es poden servir així, amb sal i pebre, es poden acompanyar amb una salsa simple de tomàquet feta amb all i orenga o all i alfàbrega, o es poden preparar uns mini calzoni farcits amb ricotta, mozzarella i fuet i fregir-los (una bomba calòrica). En aquesta foto els veieu abans de passar per la paella.
Només heu de estirar la massa amb les mans i donar-li una forma rodona de 10-15 cm de diàmetre i fregir-les en una olla amb molt d’oli.
Pizza amb flors de carbassó
Quin èxit que ha tingut aquesta pizza a Instagram!
La vaig provar per primera vegada a Agropoli vecchia, un poble a pocs kilòmetres de Paestum, a un parell d’hores de cotxe cap al sud respecte a Nàpols. Si aneu de vacances a Nàpols i teniu temps, no us les podeu perdre, val moltíssim la pena.
Consells turístics a part, aquí la pizza.
Ingredients
- 1 massa
- 20-25 flors de carbassó per una pizza gran com la safata per el forn
- all
- 200 gr. de mozzarella Copirineo
- alfàbrega
- oli
- pebre
En una paella poseu un raig d’oli i un all i deixeu que l’all agafi color. Abans que es comenci a cremar, afegiu-hi les flors netes i sense pistil i tallades a tires. Tapeu i coeu per 3-4 minuts. Apagueu el foc.
Esteneu la massa i feu una capa de mozzarella, afegiu-hi les flors (sense l’all), un raig d’oli, una mica de sal i el pebre i cap al forn.
Buonissima!
T'ha agradat? Comparteix-ho!
Comentaris 23
Brutal post, i sí, jo tinc curiositat sobre quant costa un kg de massa de pizza 🙂
Author
Ja tenim preu. 1 kg de massa, 2€ a la pizzeria al costat de casa del meus pares.
Ostres, a casa som molt “carxoferos”. Haig de provar aquesta pizza que, de segur, crearà adeptes!
Ah, i la d’escaroles també la penso provar, si senyora!
Quin post tan interessant!!! M’ha encantat la de carxofes… aquesta l’he de probar!!!!
Salutacions!
Pizza amb escarola??!!? Tot i trobar-la molt curiosa, és una de les verdures que m’agrada!
Pingback: Focaccia i pizzes a La cuina de Carbó | La pasta per als catalans
Nyam, la fregida! La de carxofes! La de escarola! La de flors de carabassó! Tinc gana. Molta gana.
Pingback: Passata di pomodoro vs Tomàquet triturat | La pasta per als catalans
Bon dia!
Ahir a la nit vaig fer la pizza invertida de carxofes…
Antonella… ets genial!
La massa és perfecta, ni dura ni tova. Penso provar-la amb la coca amb recapte, ja t’explicaré.
El sabor suau i delicat. El punt de llimona que li queda a les carxofes és exquisit.
Moltes gràcies!!
Francesca
Author
Que bé que t’hagi agradat!!!
Molts records
Pingback: Visita a la fàbrica de pasta Sandro Desii | La pasta per als catalans
Hola.
Voldria saber si totes aquestes. Receptes i consells hi son al llibre. M’ha enganxat.
Gràcies per donar.te a conèixe’t.
Marta maestre
Author
Hola Marta, gràcies a tu per passar per aquí.
Al llibre només hi són receptes de pasta, no parlo de pizzes. Algunes receptes del llibre també les pots trobar en aquest bloc, la majoria peró són noves.
També hi ha un glossari amb 30 formats de pasta, cadascú amb el seu dibuix, i les combinacions més correctes amb diferentes salses.
Molts records!
Pingback: Escarola a la paella | La pasta per als catalans
Grazie per compartir totes aquestes receptes!. A casa també hi ha sempre pizza per sopar quan fan el Barça per la tele. Es un clàssic. Compro la massa a un forn de pa que la ven en porcions congelades i és prou bona, fora de la típica Buitoni del super. A mi la que més m’agrada és la de pernil amb rúcula. (No se si es típica de la Toscana però jo la vaig probar allà per primera vegada).
Ciao!
Author
Ahhh! On la venen? A Nàpols sempre en comprem ja feta a la pizzeria a més surt tant barata que no val la pena fer-la a casa….
La amb pernil i rúcula també es fa a Nàpols, més a l’estiu.
Gràcies a tu per el comentari!
Records!
Pingback: Timbals de pasta i carbassons | La pasta per als catalans
Hola Antonella, avui t’he vist al programa Cuines, i m’ha faltat temps per buscar el teu blog al ordinador. Magnific!!!.
He trobat a faltar, péro, més receptes de pizzes. Aquesta primavera passada vaig estar a Roma, i vaig menjar espaguetis fruti di mare; em van encantar!. M’agradaria penjessis algún dia aquesta recepta.
Gracies
M.Carme
Author
Hola M.Carme, la recepta que busques ja hi és al blog! 🙂
http://www.lapastaperalscatalans.cat/receptes/peix/spaghetti-allo-scoglio.html
Per les pizzes a veure si podem solucionar-ho aviat 🙂
Gràcies per el comentari!
Pingback: Sandro Desii Actividades Gastronomicas sl – Ferran Sala Casasampere
M’encanta la creu a la massa abans de fermentar!
Tinc una tia valenciana que quan ha acabat de fer la forma, fa la creu i diu sempre “Senyor, haz que crezca este pan como Jesús en el vientre de María”
Deu ser la fórmula màgica per a no fallar mai…
Author
ahahaha! pot ser!