Ahir vaig fer la primera sortida dedicada al bloc. Si ens hem posat a cuinar, ho hem de fer bé, no es juga amb la pasta. No tenia gaire temps, només una etapa i he volgut començar amb un clàssic: La Italiana a Barcelona, Carrer Bonsuccés.
Italians ho són, encara que de quarta generació. Estan especialitzats en pasta fresca, i vaig trobar tres marques de pasta: l’omnipresent De Cecco, la Garofalo, la meva preferida i una nova marca, Arrighi, que no havia sentit mai i que surt bastant econòmica… la provo i us dic alguna cosa. Però només hi havia una mica de cada cosa. Poca varietat. Encara que m’han dit que faltava omplir prestatges.
La pasta De Cecco està en promoció, no sé per quan de temps encara… Si teniu pensat un sopar/dinar especial, aprofiteu-ho. Continuaré explorant.
Ah! i tenien pecorino romano!
Actualizació
- Pasta Arrighi, gràcies no.
- Pel que val la pasta Garofalo al Caprabo, o sigui 1,35€, encara que tenen pocs formats, no val absolutament la pena comprar-ne aquí.
- Votació de 0 a 10: 5
T'ha agradat? Comparteix-ho!
Comentaris 21
Bon dia,
Pels que ens encanta la pasta afortunadament a Barcelona hi han forces botigues, jo soc fan d’una petita botiga del carrer Casanova 197, tenen una pasta fresca excelent, sobretot la farcida, ademes d’altres productes del teu maravellos pais Anto
Us deixo la seva adreça:
http://www.pastaluego.es/index.html
Una abraçada
Author
Doncs aquesta serà la meua pròxima etapa! Gràcies Oriol per la recomanació!
Per pasta fresca aquesta podria ser una bona etapa: http://bit.ly/rLBMCE
també hi ha una botiga al c/Aragó que tenen força varietat de Garofalo: http://www.bcngourmet.com/barcelona.asp?tienda=delizie
La Barilla què et sembla? Batallera?
Author
Hola!
Moltes gràcies per els suggeriments, he de anar explorant.
La Barilla és el millor compromís entre qualitat i preu… a Itàlia. Però si aquí la pasta Garofalo costa només 20 cèntims més de la Barilla (com he vist avui al Caprabo online), jo prefereixo Garofalo, sense cap dubte.
Passa per http://www.adriaprodottinapoletani.com/, a La Garriga.
Em van explicar d’un arquitecte de Torre Annunziata que, en veure-hi un pany de paret ple de pasta del seu poble, gairebé va entrar en èxtasi místic. “Setaro!”. D’aquesta marca també en tenen a Londres- Muntaner, al costat del Velódromo.
Mira’t també La Castafiore, que és car però a vegades hi he pescat ofertes de Voiello.
Besos
Author
Hola!
Setaro, la vera pasta di Torre Annunziata…. així deia l’anunci… 🙂
Gràcies per el consell, hi anirè!
Pingback: Spaghetti cacio e pepe | La pasta per als catalans
No em fotis cap bufetada, però jo no aconsegueixo trobar la diferència entre marques de pasta (seca, clar). Trobo igual de bona la del Lidl que la De Cecco que ens van regalar al Fòrum gastronòmic de l’any passat. Dec tenir el paladar atrofiat. Totes em semblen igual…
Quant a pasta fresca, a Vic tenim un parell de botigues on la fan molt bona (jo també me’n faig a vegades, bé, me’n feia quan tenia temps…).
Author
Jo dic NO! a la violència. ☺
Bromes a part, sí que trobo una diferencia en el gust i sobretot en la consistència al tastar-las. Encara que això no s’apreciï hauries de notar de totes maneres una diferencia important en com aguanten la cocció.
Quant a pasta fresca, com no la prefereixo, encara no n’he provat cap….
Pingback: Calamarata | La pasta per als catalans
Pingback: Calamarata | La pasta per als catalans
Pingback: Pasta amb carabassa | La pasta per als catalans
No hi he comprat mai pasta seca aquí a La Italiana, però la pasta fresca és força bona. Al carrer Santaló també hi ha alguns llocs on comprar pasta fresca i seca, DaGiorgiol on tenen bons productes d’Itàlia,.
d’Elio Costanza ja me n’ha parlat més d’una persona. Em penso que m’hi arribo ara mateix a veure que tal…
Pel que fa a la Garofalo, al Caprabo de prop de casa només ni ha les Mafalde curte i els Radiatori. Miraré aquí on proposa la Gemma perquè no compro gairebé mai al Caprabo i crec que hi ha un càrrec si compres online.
Per cert a Delizie hi compren els Trofie frescos (envasats al buit) però la darrera vegada un paquet ens va sortir perfecte però l’altre van sortir els Trofie durs del centre (cuits al mateix temps). Crec recordar que eren de marca diferent, potser aquest era el motiu.
Author
Ja hi has anat? M’hi trobaré molt a prop aquest dimarts, segur passo. Si no hi has anat espera’t que penso proposar-li allò del descompte pels lectors del bloc.
Hi vaig anar ahir i, honestament, atès els comentaris que m’havien fet uns amics, m’esperava una altra cosa. No és botiga (de fet, només obren els dijous a la tarda, els divendres tot el dia i no sé si dissabtes al matí) però es veu molt “desangelat”. De pasta farcida només tenien raviolis i d’allò més comú: de carn, d’espinacs amb formatge i un parell mes. Jo he comprat a la botiga que tu comentes del darrera del Mercat de l’Abaceria Central, i a una botiga que hi ha a la Travessera cantonada Milà i Fontanals, per parlar d’alguna de les botigues de pasta fresca del barri, ambdues portades per italians i tenen un assortiment espectacular tant de pasta fresca com de pasta seca, a banda de formatges, salses i d’altres productes italians (p.e. galetes Molino Biano, etc).
Una cosa que em va sorprendre força va ser que com que al taulell no hi havia més que els raviolis i uns macarrons curts, li vaig preguntar si algun dia feia trofie, una de les meves preferides, i la resposta va ser categòrica “cal una màquina exclusivament per a fer aquesta pasta!!”. Be, jo pensava que es tractava d’un taller artesanal on determinats processos es feien mecànicament però d’altres es feien a mà. Doncs no és així! Jo he vist vídeos on hi ha persones que els fan “a tota pastilla”, no sembla que fos gaire complicat fer-ne ells. No sé, demà provarem les tallarines que és l’única cosa que em va venir de gust (10,-€ el quilo). Ja et comentaré que tal han anat.
Sorry, però m’he enrotllat com una persiana!
Author
Gràcies, així és inutil que hi vaig dimarts. M’has fet estalviar un viatge!
Hola Antonella, buonanotte.
Bé m’encanta La Italiana, de fet i vaig sovint, és una botiga de tota la vida a prop del Raval, i és d’un germà d’un amic meu. Jo compro el pesto verd i el vermell. La recepta és l’original que feia l’avia italiana fa un munt d’anys. La pasta fresca per mi es exquisita, a mes que la fan per temporada, ara toca carxofa per exemple.
Veig a gent gran del barri que compra de tota la vida, ja que allà poques botigues queden. Amb els amics vam parlar de que calia una renovació de la botiga, pero no volen, volen que sigui tradicional. No aquestes botigues fashion pasta que s’estan creant a BCN a preu d’or la De Cecco.
Si i tornes demana els pestos, o tiramisus casolans.
Perdo pel totxo 🙂
Author
Hola Lluís! Moltes gràcies per el comentari!
Hi tornaré aviat en aquesta botiga, a mi m’encanta com està feta. Em recorda molt una salumeria del meu poble 🙂
Records!