Fa tres mesos vaig menjar una pizza com Déu mana.
A la pizzeria Putxinel·lis, Carrer Salou 23, molt a prop de la Estació Sants.
He trigat massa a parlar-vos’en, l’estiu, l’escola que s’acaba, la feina…i ara en tinc un altra vegada ganes!
Roberto el propietari té 30 anys, és originari de Casoria, de la província de Nàpols i va arribar a Barcelona fa 6 anys. Va estudiar a l’Escola d’Hostaleria i abans de arribar aquí va treballar en pizzeries i restaurants a Londres i a Eivissa.
La seva germana Carmen també viu a Barcelona però té la seva feina i només l’ajuda esporàdicament.
A la cuina i a la sala Daniela i Raffaele. Són tots molts joves, plens d’entusiasme, amb ganes de fer-ho bé.
El lloc recorda molt una pizzeria napolitana de barri, em vaig sentir molt a gust.
La pizza, l’especialitat del restaurant, és boníssima, napolitana de veritat. Jo, com sempre, he escollit la Margherita, per mi com més simple, millor.
Al Roberto li agrada posar en practica lo que va estudiar, millorar lo que pot i garantir un producte de qualitat. I fan servei a domicili!
I fins i tot ofereix una pizza per a celíacs, un servei que a Itàlia és potser més comú que aquí.
També es pot menjar pasta, però s’ha de demanar expressament, al menú encara no hi és. La pasta fresca no la fan ells, els nyoquis (alla sorrentina) sí (en això som iguals!)
Un altre producte de excel·lència és el pa que és pot encarregar. Pa, pa. Cuit al forn. Res de congelat.
La mozzarella fresca arriba els dijous. El dilluns estan tancats.
Una curiositat, sabeu que el terme putxinel·lis deriva del personatge napolità Pulcinella, de la Commedia dell’Arte?
Pulcinella va néixer oficialment a Nàpols en la segona meitat del ‘500. Hi ha moltes hipòtesis sobra la seva origen però la més plausible és que el seu creador es va inspirar a un pagès que es deia Puccio d’Aniello i és un trapella que, no obstant els problemes que té, sempre somriu i sempre és feliç.
I us deixo amb una cançó… com és dolça, com és bella la ciutat de Pulcinella…
T'ha agradat? Comparteix-ho!
Comentaris 8
Gràcies Antonella per aquest suggeriment, sovint vaig per Sants, hi tinc amics allà, serà la propera visita que farem, ens encanta la pizza però ben feta i aixó ja no és tant fàcil de trobar.
Ara et faré una pregunta. A mi m’agrada molt i molt fina, teniem uns amics uruguaians que van estar afincats a Roma molts anys i tenien un restaurant, d’allà van instal·lar-se aqui a Barcelona on van posar també un restaurant uruguaia-italià i aqui va ser on vaig tastar la millor pizza que mai he tastat i tastaré, fina i cruixent. Ells van marxar al cap d’un temps a Costa Rica i ja no em sapigut mai més res d’ells. Ara empre ens preguntem si n’hi ha algun lloc a Italia a on es faci la pizza tant fina i cruixent o era una varietat que es varen inventar ells. Com ho veus ? És la pizza gruixuda a tot arreu d’Italià o n’hi han regions a on es fa més fina i cruixent ?
Ciao Antonella! Risolti i problemi con il blog.
Viviamo a Sants, molto vicino a Putxinel.lis…e quasi una volta alla settimana mangiamo la loro pizza….l’andiamo a prendere e la portiamo a casa o la mangiamo lá tranquillamnete. Qualche mese fa avevo suggerito ai propietari di contattarti….sono molto contenta di vedere questo post! Sono una fans della pizza di Roberto! Suggerisco un’altra pizza speciale: la SGT: Margherita Con mozzarella di bufala. Buonissima!
E non so com’é possibile, ma ogni volta che ci vado c’é sempre una partita del Napoli alla tele! Come ieri sera!
Un abbraccio!
Margherita
Author
Ciao Margherita!
io pure avevo problemi ad accedere, ma col telefono. Alla fine abbiamo cercato di alleggerire tutto, e ancora non è proprio finito del tutto…
Carmen mi ha contattato dicendo che una cliente le aveva parlato del blog… ed eri tu! 🙂
E grazie assai perché la pizza mi è veramente piaciuta… ad averli vicino la mangerei una volta alla settimana anche io!
Saluti!
Author
Hola Vicky
la pizza és diferent en tota Itàlia. Diria que fina i cruixent la fan més al Nord.
La de Nàpols és fina pero gens de cruixent i és la que m’agrada a mi…. ja ens diràs si aquesta del Putxinel·lis t’agrada!
Molts records
Pingback: Putxinel·lis-una pizza com Déu mana-Barcelona
Dopo averci pensato molte volte, stasera sono riuscito finalmente ad andarci. Ho portato a casa le pizze e devo dire che, in quasi dieci anni che vivo in Catalogna, non avevo assaggiato pizze così buone e “familiari”. Uso quest’aggettivo per definire un prodotto buono, senza tanti fronzoli, folklore finto napoletano, e altri difetti di molte pizzerie italiane di Barcellona.
Ci tornerò.
Author
È vero. Anche io ci voglio tornare. Grazie per il commento!
DaBafetto, es fina i cruixent, a Roma, crec que es la millor d´allí, el tema es que es molt turístic i hi ha unes cues impressionants a partir de les 7 de la tarda que es quan obren !!!