Al restaurant Mimì va intentar de posar parmesà a la pasta amb cloïsses però Montalbano li va agafar el braç i el va amenaçar que li tallaria amb un cop de ganivet si hagués gosat cometre aquell sacrilegi.
De la novel·la Un covo di vipere, d’Andrea Camilleri. Sellerio Editore, Palermo, 2013
T'ha agradat? Comparteix-ho!
Comentaris 2
He arribat a “La pasta per als catalans” per diverses vies en poc temps. La veritat es que qui hi cau, recau. Si el visites un cop hi tornes. Vaig encarregar el llibre, va ser rebre’l i em vaig enganxar. No m’havia enganxat mai a un llibre de cuina. Els fullejava, agafava idees n’interpretava la meva versió, però enganxar-m’hi mai.
Felicitats pel blog també. Està ple de contingut, no només de receptes sinó també de referències a d’altres arts més enllà del bon menjar, podcast de radio, referències a jornades…
Per cert, buscant a Montalbano i al seu creador Camilleri, he trobat que Camilleri es va inspirar en el genial Pepe Carvalho (també amant de la bona cuina), de Vázquez Montalbán i d’aquí que decidís posar el nom de Montalbano al protagonista de la seva saga. Més conexions italo-catalanes.
Salut i bona cuina!
Author
Hola Xavier moltíssimes gràcies per el teu comentari!!! 🙂