Alimentaria 2014

Finalment aquest any he pogut visitar l’Alimentaria. Una cosa enorme. Sabia que era gran però no imaginava tant.

He fet dues visites no gaire llargues i m’he concentrat sobretot amb lo meu, o sigui els productes italians, i he fet una interessant visita a l’estand d’Aneto.
Us en faig 5 cèntims.

En el pavelló internacional, la part dedicada a Itàlia no tenia res d’especials. Los de sempre, només una marca de pasta a mi desconeguda, gent poc simpàtica. Una mica més endarrere en canvi hi havia una àrea dedicada només a Sicília. Tots molt amables, molt joves i productes d’una qualitat extraordinària. Em quedo amb:

Els productors de cargols, La Lumaca Madonita. A la seva pàgina encara no tenen els nous productes que proponien, o sigui unes salses ja fetes de cargols i tomàquets, aquesta crec que semblant a la que vaig proposar fa temps, o amb faves i fonoll selvàtic o amb cigrons, que es poden fer servir per la pasta, o per acompanyar carns o verdures. Els hi he tastat tots, boníssims. També són els unics productors en Itàlia de caviar de cargols, però això jo no ho tasto.

La Pasticceria Cappello, a la seva primera fira. He tastat tot el que tenien. El Buccellato era simplement diví.

La marca Scirocco Sicily que proposa olis, vins, conserves, formatges, xocolata de Modica i un interessant kit per fer cannoli. Tot amb qualitat certificada.
El kit conté cannoli no farcits, que poden ser normals o amb l’interior cobert de xocolata, un una mànega pastissera plena de ricotta ja treballada i llista per farcir els cannoli.

Al pavelló de restauració no podia faltar el meu amic Sandro Desii, que ha proposat una nova línia de pasta sense gluten. En tinc dos paquets, la tastarem aviat.

Dos cafès com mana la tradició…(per cert, senyors de Marcilla, allò que li feu dir al pobre actor, allò de “come manda la tradizione” en italià vol dir “com envia la tradicció”. Fa dies que em demano que o qui envia la tradicció? A qui?)

I dulcis in fundo, com diríem a Itàlia, o sigui lo millor a la fi, la visita a l’estand Aneto.
He de dir que ja primer d’aquesta visita, el caldo de pollastre Aneto és l’únic caldo ja preparat que ha entrat mai a casa meva. En compro per el nen i em serveix a alleugerir la consciencia de mala mare que no té temps (o ganes) de fer un caldo. Si el compro, com a mínim que sigui completament natural, sense adictius, conservants, colorants i coses així.

Allà ens han explicat una mica la seva filosofia i manera de treballar i he descobert que a més de les quatre varietats de caldo que normalment veig als súpers, en tenen moltes més.

Ara ja és possible visitar la seva fàbrica i no faltaré, m’apuntaré lo més aviat possible.

Aprofito per agrair-lis els detalls que han tingut amb tots els bloggers, una bossa amb regals i un davantal personalitzats.

Lo pitjor ha sigut aquesta mozzarella del grup Hispano Italiana. No em van saber dir de quina marca entre les que proposen era la mozzarella aquesta que a més van servir disfressada amb orenga i oli (??) i freda ne nevera. Horrible.

I això és tot. Antonella Speranza en retard, Fira Alimentaria 2014, Barcelona.