Pasta en blanc i sexe

Senyores i senyors us presento la Maddalena, una noia italiana amb un dels canals de youtube, per mi, més divertits. Més a baix trobareu la transcripció traduïda al català del vídeo.

Heu provat mai de fer una bona pasta en blanc?
Tu diràs: – Però on vas amb això, quin fàstic, la pasta en blanc, no per favor. –
I no, maco, ara t’ho explico.

La pasta en blanc és un dels plats més difícil que hi ha.
Perquè quan tu tens una bona salsa, una salsa a l’amatriciana, a l’arrabbiata la que pica, o a la carbonara amb l’ou, la cansalada, el pecorino – mmm… mama què bo! – doncs és molt fàcil, perquè si la pasta no és de primera qualitat, si l’aigua de l’aixeta té gust de ferro, si no has posat la quantitat justa de sal, si la pasta no és al dente, tens però una bona salsa que ho arregla tot. Et quedarà molt bo, estaràs satisfet però…! però! has fet trampa.

Cuina ara una pasta en blanc com Déu mana. Difícil, sí senyor. Perquè la pasta ha de ser bona de veritat, de sèmola de blat dur, al dente, salada correctament. Per que quan prepares la pasta en blanc, s’ha de posar sempre una mica de sal de més, per realçar el gust de la pasta. I la sal ha de ser sal marina integral, la pasta assecada correctament, treballada amb bronze. L’aigua ha de ser bona, filtrada, que no tingui gust a clor.
Després quan escorres la pasta, ha de quedar amb una mica d’aigua. Mentrestant hauràs ratllat parmigiano reggiano DOP, aquell curat, bo, l’hauràs ratllat molt fi. Hauràs posat una base de parmesà al bol, i després la mantega, ah! la mantega de primeríssima qualitat, de nata fresca centrifugada. Hauràs posat aquesta capa de parmesà ratllat, molt fi, després escorreràs la pasta al dente, no l’has de escórrer massa, és important! perquè el parmesà absorbeix, absorbeix i hi ha el risc de que quedi com un plomb a l’estómac.

La pasta ha de quedar una mica acuosa, l’abocaràs a sobre aquest llit de parmesà, afegiràs la mantega que hauràs fos a part, al bany maria, si vols hi pots afegir sàlvia, continuaràs afegint una pluja de parmesà i començaràs a remenar, remenar, abundant parmesà, i quan s’haurà fos completament i el plat queda tot perfumat, no massa sec, te’l menges. La pasta no ha de ser macarrons o fusilli, no. Només tagliatelle, o spaghetti. També hi podries afegir una mica de pebre negre, molt al moment, que encara és més bo. I te la menges… boníssima.
Jo vaig menjar una pasta així, fa tres anys a Roma i encara la recordo.

Que té a veure la pasta en blanc amb el sexe? Té a veure, ara hi arribo. Perquè si tu fas l’amor amb els talons d’agulla, les mitges negres, els sostenidors transparents, la lingerie sexy, i el fas en un lloc diferent, a l’ascensor, en el pàrquing de casa, amb la gent a fora que passa i deixa el cotxe i tu has de callar, tot molt eròtic, o en qualsevol altre lloc, al bany del restaurant, al de un apartament on hi ha una festa, on tots s’ho passen bomba i tu estàs allà, fent l’amor… tot això és molt excitant però és com posar una salsa a l’amatriciana o a la carbonara a una pasta. O sigui, si el teu company no és en George Clooney o no és aquest canó, tens tota aquesta coreografia de suport, molt excitant però…! però! has fet trampa, com amb les salses.

En canvi, el sexe simple és la cosa més difícil que hi ha.
Sense roba interior sexy, sense tallons d’agulla, sense situacions, llocs estranys, sense porcades, paraulotes, frases calentes.
Un sexe simple on hi és tu, l’altre, l’atracció i prou. I prou.
Fora totes les fantasies, les pelis porno, les cordes, les cadenes, els fuets, els ascensors, els banys, els restaurants. Fora.
Moltes vegades, el sexe és una masturbació a dos, on l’altre és una ma més, però no te n’adones de seguida, te n’adones després. I penses… però com pot ser, teníem tot allò i després no queda res. Perquè passa com la pasta en blanc. Matèria primera de alta qualitat, pocs mitjans i molta atenció. I prou. Tu prova-ho. És molt difícil, molt. Però no te n’oblides més.
Bé, jo aquesta nit em quedaré en blanc, sense la pasta i sense la resta. Però tinc molta confiança en el futur.
Arrivederci da Maddalena