Pizzeria Burriac

Avui us parlaré d’una pizzeria. Una pizzeria que ho és tot, menys que italiana. La propietària, l’Antonia, va anar a Itàlia només una vegada en sa vida, a Florència per un viatge de plaer.

Em va convidar a tastar les seves pizzes i a demanar-me consell perquè voldria ampliar la seva carta i començar a servir també pasta. És tracta de la pizzeria Burriac d’Argentona. Carrer Gran, 19.

La seva historia va aparèixer a diferents mitjans de comunicació. En el 2012 va guanyar un dels Premis Fidem.
Ella es defineix una supervivent.

Aquí un extracte d’un article de El Punt Avui que resumeix molt bé la seva historia:

Antonia Pérez tenia 49 anys quan l’empresa en la qual treballava de comptable va fer una reestructuració de plantilla i la va deixar fora. D’un dia per l’altre es va quedar a l’atur i amb unes perspectives negres per reincorporar-se al món laboral. Després de mesos a la recerca de feina, només aconseguia ofertes precàries i va prendre la decisió de buscar una altra sortida. “Si no trobava una feina per subsistir havia de crear-la”, diu. Només li quedaven cinc mesos de subsidi i va decidir posar-se el davantal i arromangar-se les mànigues. […] Va aprendre a fer massa de pizza veient vídeos, llegint molt i treballant de manera gratuïta a diferents pizzeries d’arreu de Catalunya. Només tenia 4.000 euros per engegar el negoci i va començar a trucar a la porta de diferents entitats financeres. […] Finalment, mitjançant la Fundació Internacional de la Dona Emprenedora (Fidem) va aconseguir un microcrèdit de 10.000 euros de Microbank i es va posar mans a la massa.[…] Les pizzes fetes de manera artesanal i amb productes naturals van començar a agradar als clients, i el negoci va començar a rutllar més bé del que esperava.

Aquí podeu llegir l’article complet

I aquí és on la trobo jo, amb moltes ganes de fer més i de tenir una carta més completa que no sigui només de pizzes.

L’Antonia fa la massa cada dia i la deixa pujar de 3 a 6 hores.

Aquesta és la seva recepta:

• 1 kg de farina de força
• 100 g de farina de blat
• 10 g de llevat professional
• 600 g d’aigua
• 20 g de sal
• 20 ml d’oli extra verge

La seva pizza preferida és la que porta formatge de cabra. A la carta té casi 30 pizzes diferents. A mi em va fer una Margherita (és que jo només menjo això! Com a màxim puc gosar una pizza amb pernil dolç i bolets, tot lo altre per mi no existeix).

Cruixent, típica de forn electric. Una pizzeria italiana? No. La millor entre les pizzeries que t’ho porten a casa? Entre totes aquelles que he provat aquí al Maresme, per mi sí.

Cap comparació amb aquelles masses pre-cuites i congelades que t’arriben a casa. I que et tornen cap amunt tota la nit. Aquesta va baixar lleugera com un pa amb tomàquet.

Doncs res, aquí la teniu. Diu que ja m’avisarà si hi posarà plats de pasta….

Molta sort Antonia!