Senyores i senyors, la única, la immillorable, Sa Altesa Reial la Parmigiana di melanzane.
Eh que no serveix cap introducció més?
No és un plat de pasta però sou molts els que m’heu demanat la recepta, doncs aquí va.
Ingredients
La quantitat de ingredients que us proposo probablement és excessiva per una safata mitjana. Si us sobra alguna cosa, tan les albergínies com la salsa o la mozzarella, les podeu congelar.
- 2 kg de albergínies
- 300 gr. de mozzarella Copirineo
- 1 ampolla de tomàquet Passata Mutti
- 400 gr. de tomàquets triturats (poden ser de llauna o frescos)
- 200 gr. de parmesà ratllat
- alfàbrega
- all
- oli (per fregir les albergínies)
- un parell de cullerades d’oli extra verge de oliva
Preparació
Talleu les albergínies en talls longitudinals de mig centímetre.
Poseu-les en una escorredora amb sal i amb un pes al damunt, per treure’n l’amargor.
Fregiu-les en abundant oli calent un parell de minuts per costat i reserveu-les en un plat amb un paper de cuina.
Prepareu la salsa. En una paella ampla, poseu-hi dues cullerades d’oli, l’all pelat i sencer i abans que agafi color afegiu-hi la passata de tomàquets i els tomàquets triturat. Ajusteu de sal i coeu per 15-20 minuts amb la flama no massa forta, fins quan la salsa s’hagi reduït una mica. Quan ja estigui fet, afegiu-hi unes quantes fulles d’alfàbrega, apagueu el foc i tapeu.
Si heu comprat la mozzarella Copirineu en barra, tritureu-la o talleu-la en talls primets.
Ara muntem la parmigiana.
En una safata per el forn, feu una capa de salsa.
Ara una capa amb les albergínies, que es sobreposin una mica.
Ara la mozzarella.
I ara més salsa.
Un altra vegada les albergínies, mozzarella, salsa i acabem amb una capa de albergínies i salsa. Aquesta ultima capa ha de quedar ben compacta.
Acabem amb abundant parmesà ratllat i unes fulles de alfàbrega.
Cap al forn per 15-20 minuts a 180º. Estarà feta quan el parmesà hagi fet una crosta.
No la mengeu molt calenta, deixeu que reposi un parell d’hores abans de menjar-la. Queda millor el dia abans per el dia després.
mmm… un entrepà amb pa de xapata i la parmigiana del dia abans, a la platja… el clàssic de l’estiu!
Si teniu convidats una bona opció és tallar les albergínies en talls rodons i fer servir un motlle per a magdalenes per fer mini parmigianine que es poden servir individualment.
Us he de dir que també existeix una versió més lleugera, on les albergínies en lloc de fregir-les es couen a la planxa. En la salsa, en aquest cas, s’ha de posar una mica més d’oli. Bona, queda bona, però no te res a veure amb Sa Majestat.
Buon appetito!
Fotos
La parmigiana di melanzane del Biel de Mallorca
i la d’en Xavier
i la de l’Alberto
i la de la Rosalia
i la de la Nuni, del bloc Cuinetes
i la de l’Edoardo (@emonfort)
T'ha agradat? Comparteix-ho!
Comentaris 40
Bravo! Espectacular!
Ostres! Pensava que s’hi posava carn…
Author
Nonono, mai. I no conec a ningú que en posi…
Doncs els que han escrit Culinaria Italia (ed. HF Ullmann) s’han equivocat hahha
Author
He mirat i resulta que en Puglia, la regió d’Itàlia que corespon al taló de la bota, si que en fan amb una salsa de carn picada. En unaltra regió, l’Abruzzo, fan servir talls de carn de vedella passats per la planxa. No se si m’agradaria.
De totes maneres a Nàpols i també a la versió siciliana, la Parmigiana no porta carn.
Molts records!
Author
Gràcies!
mmm una de les meves receptes favorites!!!!! l’auberginia és LA MEVA FAVORITA de les hortalisses, en contraposicio del carbassó, qeu l’ODÏO… (avui ho he dit com 4 vegades aixó!!!!! jajaja)
T’han sonat les orelles avui? He estat parlant de tu i ensenyant el teu blog al meu germà i cunyada…PETONS
Fa dies que vaig descobrir el teu bloc gràcies a la Cuina de Carbó! Vaig veure aquesta recepta i com que tinc albergínies de l’hort no vaig dubtar en provar-la i la veritat és que em va encantar!! La vaig fer ahir per sopar i ja ens la vam menjar, deliciosa, i si comentes que d’un dia per l’altre encara millora, doncs sort que en va sobrar una mica!!
Petonets
si vols fer una ullada al meu bloc, estas més que convidada:
http://cuinautil.blogspot.com.es/
Author
Gràcies Lídia. Acabo de afegir el teu bloc als meus feeds, ara aniré xafardant cada vegada que penjis alguna cosa. M’agradan les receptes de pasta que has proposat i segur un dia faré la fideuà que encara no m’hi he posat mai.
Gràcies per seguir-me i fins aviat!
Author
doncs de aquí a uns dies no vinguis per aquí que he de penjar una pasta amb carbassó nova 🙂 Avui en penjo un altra amb albergínia!
Records!
La vam fer aquest cap de setmana i va ser tot un èxit, especialment la que vam posar en un plata més petita, que va quedar més compacta. La que vam fer a la gran em va quedar com més liquida i es desmontava al plat, però tot-hi així, va agradar molt.
En tot cas, la repetirem, gràcies!
Author
Gràcies a vosaltres!
Benvolguda:
Perdona la meva ignorància, però l’ampolla de tomàquet Passata Mutti on la puc trobar i què és exactament? Visc a Gràcia i quan torni d’uns dies de vacances faré aquesta recepta, perquè ara no tinc forn.
Gràcies.
Pingback: Passata di pomodoro vs Tomàquet triturat | La pasta per als catalans
Author
Hola Xavier, com no has sigut l’únic a preguntar sobre això, he escrit un nou post que va de tomàquets. Hi trobaràs més info. Records
Passata di pomodoro vs Tomàquet triturat
Gràcies! Ja t’he desat un comentari a l’article. Quanta sapiència!
Guau, Antonella, com sempre, amb els teus post obres la gana sigui l’hora que sigui!
Ho provaré de fer perquè m’encanten les esbergínies!!! 🙂
Author
Hola Iris,
ja em diràs com t’ha sortit 🙂
Molts records i gràcies pel comentari!
Ja sé què faré aquest cap de setmana! Des de l’estiu tenim un hortet i he de donar bona sortida a un excedent d’albergínies. I això m’ha semblat ideal! Em faré assídua del bloc!
Author
Hola Susanna! Si tens moltes albergínies, també les podries congelar ja fregides i fer-le servir per fer una parmigiana rapida a l’hivern.
Envia’m foto sisplau que la penjo!
Gràcies per la visita!
Pingback: Albergínies a la parmesana (Parmigiana di melanzane) | Cuinetes
bona nit antonella!!!!! avui he provat la parmigiana i esta boniiiiiiissima!!!!!!! volia enviar-te la foto pero tenia tanta gana…. que no men recordat!!!! la propera vegada, ho prometo! vull aprofitar tambe per dir-te que m’encanten totes les teves receptes! que soc adicte al teu bloc! i que t’expliques de meravella! enhorabona i felicitats!!!! ja podries fer un llibre!!!!! seria per tindre’l a mà i un bon tresor! petons i gracies!!!!
Author
Moltissimes gràcies Neus!!
Pingback: Parmigiana di melanzane, o sigui Lassanya d’albergínia. Per celebrar el dia Mundial del Món Paral.lel | Món Paral·lel
Hola! Acavo de fer la S. A. R. la parmigiana i crec que m’ha quedat força bé. He fet una foto i m’agradaria enviar-te-la però no sé com.
Hola! Ahir vaig descobrir el teu bloc i m’hi he ben enganxat!!! Només de veure aquesta recepta, ja me la vaig apuntar per fer el mateix dia i realment és deliciosa! El resultat m’ha encantat i ja la vaig penjar en el meu blog tot recomanat el teu!
Felicitats pel bloc!!
Anna (Xicuina).
Author
Moltes gràcies Anna! Acabo de veure el teu i ja el tinc als feeds 🙂
Molts records!
Hola Antonella!!
M’encanta el teu blog!! Dema preparare per primer cop aquest plat, que és un dels meus preferits! Sembla tan facil explica’t així que m’hi atreviré.
Però tinc una pregunta: per treure l’amargor de les esberginies els hi tiro una mica de sal i les poso a l’escorredora amb un pes a sobre? Em trobo varies webs de catalans que diuen que s’han de posar les esberginies en aigua salada!! Em queda la confusió de si les haig de mullar o no!!!
Gràcies per l’ajuda si em pots contestar!!
I felicitats!
Author
Hola Andrea!
Pots fer-ho en les dues maneres, posant-les amb aigua i sal o simplement cubrint-les amb sal. Després l’haurás de mullar una mica igualment per treure l’excés de sal.
Ja l’has feta? Sento contestar tard.
Ja diràs!
Molts records
Hola, acabo de fer la parmigiana i crec que m’ha quedat amb massa oli de les esberginies, demà la probare a veure que tal.
Fa temps que segueixo el teu blog i en trec olt bones idees. Enhorabona i gràcies !!
Pingback: Sua Maestà il Casatiello, o sigui la mona napolitana – Recepta d’autor | La pasta per als catalans
Hola! El teu blog és una font de inspiració continua. Arribo una mica tard a la parmigiana i tinc un dubte: puc preparar-la fins al pas abans de posar-la al forn i congelar-la ? Es que tinc convidats, la vull fer, però no tinc temps de preparar-la durant els dies previs. Gràcies!
Author
Hola Montse,
perdona per la resposta en retard, ara torno a ser activa….
La parmigiana la pots congelar, abans del pas de posar-la al forn va bé però fes servir una mozzarella de barra, i no la fresca. També pots congelar només les albergínies fregides…
Bon profit!
Pingback: Ensenya’m a cuinar, una nova sessió del Via Lliure a RAC1 | Cuina catalana per a forasters / Catalan cuisine for foreigners
Pingback: Ensenya’m a cuinar, una nova sessió del Via Lliure a RAC1 | Cuina catalana per a guiris / Catalan cuisine for foreigners
Fantástica recepta i espectacular plat. felicitats
Author
Moltes gràcies!
Pingback: Parmigiana de carbassons | La pasta per als catalans
Hola Antonella! Felicitats pel teu blog.
Tinc un dubte respecte la Parmigiana de melanzzane.
He vist que en d’ altres webs recomanen coure-la al forn durant uns 40 minuts a 180 graus. En canvi tu i també altres proposeu uns 20 minuts.
M’ esranya aquesta
marcada diferència de temps, tenint en compte que les qüantitats i elaboració són pràcticament iguals.
Author
Bon dia Toni, moltes gràcies.
Jo crec que amb 20 minuts ni ha prou per a que es gratini. De fet les albergínies ja estan cuites, la salsa de tomàquet també. El passatge al forn serveix per gratinar i per a que s’assembli, 40 minuts els trobo massa temps, es podria secar i cremar-se en superficie i això a mi no m’agrada. La trobo més bona quan reposa un dia per l’altre, això sí.
Salutacions!