Focaccia i pizzes a La cuina de Carbó

Aquest dimarts vaig tornar al programa de la Mireia Carbó per parlar de pizzes. No que jo sigui una experta, però he explicat com faig la massa i unes quantes receptes de pizzes no conegudes aquí, per exemple les pizzes fregides, la pizza amb escarola o amb la de carxofes feta a l’inrevés. Les trobeu casi totes en aquest post. I aquest és el podcast del programa

El dia del partit Itàlia Espanya en vaig fer una tricolor:

La part verda, està feta amb mozzarella, pernil salat (millor que sigui poc curat) i rúcula (la rúcula es posa quan surt del forn). La part blanca mozzarella i xampinyons, la part vermella era la que nosaltres li diem Marinara, o sigui tomàquet, poc all, orenga i anxoves, si agraden.

També vaig mencionar les cornucòpies de pizza.

En vaig fer de pebrots fregits i mozzarella, però hi podeu posar qualsevol cosa. Son maques de veure i molt practiques per exemple a una festa, si s’han de menjar amb les mans i de peu. Només heu de fer un quadrat amb la massa, posar el farcit en el mig i tancar-lo com per fer un con, una paperina.

De totes maneres es veu que el terme cornucòpia no és gaire utilitzat. Seria el corn de l’abundància. Segon el Diccionari de la llengua catalana: Corn o banya buidada vessant de flors, fruites i riqueses que representa l’abundància.
I aquests rotllets de pizza tenen la mateixa forma de una cornucòpia.

I de tant parlar de pizzes, em van vindre ganes i a la nit vaig fer focaccia.

La focaccia, típica de Gènova, és una pizza blanca, sense res. Per si sola ja està boníssima. Com es bastant gruixuda, es pot tallar per la meitat i farcir-la amb lo que més agradi: tomàquet i mozzarella, mortadel·la, pernil…

La massa és la mateixa de sempre, o sigui

400 gr. de farina
200 gr. d’aigua
50 gr. d’oli d’oliva
25 gr. de llevat fresc
1 cullereta de sal
mitja cullereta de sucre

Per la preparació necessitarem

100 gr. d’oli més
sal gruixuda
romaní

Fem la massa com hem explicat. Unteu la llauna del forn amb 50 gr. d’oli i poseu la massa al mig. Deixeu pujar fins quan dobli el seu volum.
A l’estiu, en una habitació sense corrents d’aire, necessitarà una hora.
Però també podeu posar-la al forn, amb la mínima temperatura que el forn permet (que no superi els 30º). Per crear humitat a dins del forn i evitar que la massa faci una crosta en la part superior, a dins el forn poseu-hi un drap moll. En 20 minuts ja haurà pujat.
De aquest passatge em vaig oblidar de fer la foto.

Aplaneu la massa, que cobri tota la llauna del forn. Amb un pinzell pinteu-la amb una part dels 50 gr. d’oli que encara queden. Que pugi una segona vegada.

Quan ja hagi pujat, amb els dits feu uns forats a la massa.

Que pugi per tercera vegada.

Ara unteu-la amb l’oli que queda, una mica de romaní i si voleu pebre negre i cap al forn per 15-20 minuts (depèn del forn) a 200º.

I així es com queda. Si us puja més, encara millor.

Buon appetito!

Comentaris 10

magda pallàs giralt

19 juliol, 2012 at 6:31

Te he descubierto a través de la Mireia Carbó, que en la clase del Martes 17 en Caprabo nos habló de ti y de tus maravillosas recetas sobre la pasta,He tenido curiosidad y he entrado para curiosear,,,,,,Me has encantado pues soy una enamorada primero del idioma,y luego de vuestra cocína , ,,,Por supuesto los espaguetis a la carbonara los hago con guanchiale e pecorino,los encuentro facilmente en una tienda de productos italianos por el barrio de Gràcia de Barcelona.Yo vivo en Tarragona pero por razones personales estoy muchos días en Barcelona,intento moverme dentro del mundo de cursos y más, pues soy una enamorada de la cocina,me gusta desde un entrante hasta los postres,ha veces pienso que es una enfermedad,pues tengo cantidad de libros y cuando cojo el ordenador es para ver blocs y recetas,,,mamma mia una fissazione irrazionale….Un bacio